dilluns, 8 d’agost de 2016

NOVA ETAPA A WORDPRESS

Aleix Art i Crònica de Centelles es fusionen al nou blog Badaluc

Centelles. Després de cinc anys en funcionament del blog Aleix Art i uns pocs menys de la secció i ara blog independent Crònica de Centelles, he decidit reagrupar-ho tot de nou en un sol blog per tal d'optimitzar tant l'edició com l'accessibilitat de la informació que ara es trobava escampada. 

Encara en fase de proves i de saber exactament com funciona, els dos blogs operats per Aleix Art han emigrat al nou web badalucblog.wordpress.com. Badaluc vol dir "clivella", "obertura". Un terme cercat a l'atzar ja fa uns anys, en la pàgina del diccionari, igual com van fer els Dada, i que em va semblar ideal per nombrar una dèria personal d'informar de l'actualitat artística i cultural, d'aquí i dels llocs que pugui conèixer.

Així doncs us convido a continuar descobrint el món de l'art i les coses que succeeixen ben a prop nostra, en la nova plataforma Badaluc. Allà també voldria poder organitzar d'una manera millor el que és la visibilitat de les pàgines o informacions laterals als articles de portada i també el què és la informació de les peces que van sortint del taller propi.

Així doncs, no perdeu pistonada, i seguiu l'actualitat artística al  web badalucblog.wordpress.com

dijous, 28 de juliol de 2016

FINESTRES DEL TRABUC: EXPO ACTUAL

Berta Barnils presenta la sèrie de
retrats de gossos i els seus amos

Berta Barnils
Centelles. L’activitat a les Finestres d’El Trabuc ha arribat a un punt que ja funciona per si sola: ara també ens arriben pro-postes d’artistes potencials o de coneguts seus que creuen haver trobat alguna proposta xula.
Una de les propostes sorgides a partir d’algun cafè va portar-nos a conèixer l’obra fotogràfica de Berta Barnils. Jove de Centelles, sortida no fa molt dels estudis; es mou entremig de la dedicació a la hípica i a la praxis fotogràfica. Aficions que continuen de la mà en vies de professionalització. L’entrevista primera amb ella a El Trabuc era per parlar d’una sèrie dedicada al horse-ball, esport bastant estès entre les hípiques dels voltants. Però parlant, parlant, van sortir altres temes seus dedicats als animals. El seu ull es dels que mira amb preocupació els altres éssers vius i procuren pel seu benestar i respecte. Per això, com que estàvem preparant també la quarta col·lectiva del blog Aleix Art, dedicada precisament al Regne Animal, vam pensar que seria fe-nomenal aprofitar la nova troballa, i introduir-la a l’exposició. No és la primera vegada que a la col·lectiva hem convidat artistes, al marge del canal habitual que és haver tingut un article dedicat als blogs. A vegades hi ha oportu-nitats o circumstàncies, com la marxa del Ñay, que obliguen a fer lloc.

Similituds
B.B.
Així que al mateix temps que la Berta Barnils exposa a les Finestres,
també veureu obra seva al Marçó vell. Però plantejant l’exp-osició al cafè, la que queda oberta al carrer, va sortir la proposta d’-un altre sèrie fabulosa que la Bar-nils havia fet i que encara va sem-bla més interessant: retrats de gossos amb els seus amos. Segu-rament no es nou que a vegades hi ha com certa similitud fisonò-mica o algun tret comú entre la parella de sers animals. La Berta retrata els dos i per accentuar la relació un o altre vesteix algun
element de l’altre, ja sigui un mo-cador o la corretja. És així com a les Finestres i també a alguns ra-cons de dintre podreu veure no-ies i nois, molts ben coneguts a Centelles, retrats acompanyats de les seves mascotes canines.
La sèrie presentada és de catorze retrats binomis. No ens consta que ningú s’hagi sentit ofès, als al contrari, es tracta d’una proposta acceptada per tots i que més aviat està tenint una resposta simpàti-ca i confiada entre els vianants. Una mostra de que Centelles creix amb vocacions artístiques audaces.
Després de la Berta, avançant cap a l’agost, tindrem a les Finestres, un nom prou respectat: Eulàlia Llopart, amb dissenys cervesers.


dijous, 21 de juliol de 2016

COL·LECTIVA ALEIX ART 2016

48 hores per a la inauguració

L'exposició que agrupa una selecció d'artistes citats en els blogs d'Aleix Art, ja es troba muntada a la planta baixa del Centre d'art el Marçó vell de Centelles. No tardarem a donar un raport més complert dels continguts resumits en el següent jpg:


dijous, 9 de juny de 2016

COL·LECTIVA ALEIX ART 2016

Redibuixem el món animal

El Celler de la NuNu exposa els setze dibuixos sortits del Joc del Rinoceront, que són part del
material de base per preparar la Col·lectiva Aleix Art 2016, dedicada al Regne Animal. 
Enguany la mostra d'artistes del blog es farà al Marçó vell.


Aleix Art
Logo i colors de la quarta Col·lectiva, que preparat
amb un programa de disseny gràfic, es correspon amb el
to invertit respecte el pistatxo, color del blog i de la
col·lectiva anterior. D'aquesta manera es manté una relació
no evident.
Centelles.  Ja estem preparant la quarta exposició col·lectiva del blog Aleix Art. Una vintena d’artistes participaran en aquesta proposta que tindrà lloc a Centelles, del 23 de juliol al 15 d’agost de 2016: ara sí, ja sabem que serà al Centre d’art El Marçó Vell. En substitució del lloc, previst inicialment, de la Capella de Jesús, que Centelles, ha perdut com a temple cultural.
Drets dels animal
Seguint una temàtica derivada de la de l’any passat, aquest estiu ens dedicarem a explorar el Regne Animal.
L’any passat vam tractar, en general l’Ecologia Humana. Mirant d’implicar artistes i bases socials, aprofitant un taller proposat durant la passada Marató de la  Sang, vam fer jugar als nens (però realment era per a tothom), a dibuixar animals a partir de descripcions de text.
El joc, era un exercici d’interpretació de les paraules i volia repetir la traducció en línia gràfica que, fa cinc-cents anys va fer Albert Dürer per descriure un rinoceront. Mamífer que ell, ni cap europeu de l’època havia vist de primera mà i sols es coneixien a través de descripcions. Cap europeu excepte el rei de Portugal que en tenia un i el va voler regalar al Papa  de Roma, però quan l’animal viatjava amb vaixell , es va enfonsar.
El joc que vam proposar volia fer treballar les neurones per entendre les formes i parts del cos i característiques de la pell o el pel, el color, etc. Dibuixar, per exemple, un gos o un peix, pot semblar fàcil si pensem amb una forma genèrica. Però si volem forçar a representar una espècia concreta, amb unes especificitats la cosa es complica. I d’altra banda, la manera de dibuixar un animal amb unes proporcions o explicant gràficament la connexió entre el cos i les extremitats, té la seva complicació.
El joc va fer sortir cinc animals. La informació s’anava donant de mica en mica, sense dir d’entrada quin animal era o inclús l’espècia: vam fer dibuixar un fraret, un escurçó, una granota, un gos Fox-Therrier i un peix pallasso. Més enllà de poder reconèixer els animals, interessa que  amb enginy, solucionessin conceptes més difícils, com representar a partir d’una forma geomètrica bàsica o indiquessin que l’animal és llest. Igual com Dürer explica el cos reforçat del rinoceront., com si portés armadura. La descripció potser és fantasiosa, però com a concepte, serveix..Tots aquests dibuixos es poden  mirar a l’exposició del Celler de la  NuNu (C/ Socos, 8). I és un material que alguns artistes de la Col·lectiva estan tenint en compte per fer les seves aportacions en el  tema. 


dimarts, 10 de maig de 2016

ACTIVITAT CULTURAL

Cessa l’activitat cultural 
a la Capella de Jesús


Aleix Art
Entrada al Passeig, amb la capella de Jesús al centre.
Centelles. Diumenge, que ja plovia, esperàvem l’inici de la visita guiada amb en Quim Domene al Marçó, i ens vam enterar de la veritable notícia de la jornada: la capella de Jesús ha cessat tota activitat programada, ja sigui exposicions o presentacions. L’última ver ser l’exposició de Pere Relats. Les raons tenen fils que se’ns escapen, però a grans trets, sembla que l’Ajuntament no ha pogut convèncer al propietari de la capella, de mantenir-ne el seu us públic, malgrat la pretensió d’aquest propietari de vendre capella i Can Gaudí, en un sol pack. Així la situació de la capella de Jesús, no solament espai expositiu, sinó bé  històric de la vila, queda en mans del futur incert del mercat immobiliari. Potser si va en mans d’algun banc, aquest entendrà bé el seu ús i també tindrà en compte les inversions, la cura i l’estima que el poble n’ha tingut.
No obstant a dia d’avui, ja sabem que per les properes exposicions previstes s’ha de cercar un espai alternatiu o cancel·lar-les. Hi ha altres espais previsibles, com la sala de baix de la Violeta, que te algunes limitacions. Però ja s’ha utilitzat com espai polivalent. La situació, però s’hauria de reconduir ja que a nivell municipal s’acumula un cert problema amb el patrimoni immobiliari que si no fos pels impediments legals i econòmics, estaría  bé sumar-los com a espais públics. Em refereixo al important espai industrial abandonat, que ben arreglat, com a Granollers han fet amb la Roca Umbert, es podria aprofitar molt bé. I també el Palau dels Comtes. En una conversa amb el regidor de Cultura, Xavier Serra, es mostra preocupat per la situació. I lamenta que el handicap amb la capella se sumi a la missió promesa electoral d’adquirir d’una vegada per totes el palau comtal. Sembla que s’està a l’espera d’una subvenció de la Generalitat, que ja sabem que per culpa de la crisis ha encallat la tresoreria.

Premi Centelles?

A.A.
Quim Domene conduïnt la visita guiada
En la mateixa conversa amb en Serra vam comentar també altres qüestions de matèria cultural: de forma imminent es publicaran amb paper també les bases del Premi Centelles. Esperàvem que s’aprofités la fira d’art per presentar-ho. Però es veu que s’ha retardat la impressió, perquè s’ha canviat algun punt de les bases, que sí ja es poden consultar on-line. El principal que es farà un pre-selecció de les obres, a través d’imatges enviades digitalment. Aquesta condició, que és la que també segueixen altres premis pictòrics com el Paco Merino, hauria de permetre, segons el regidor, ampliar el radi de participants. També es delimitarà bé la resposta de la  Comissió, si per raons injustificables, el guanyador no ve a recollir el premi o no vol fer l’exposició, tal i com ha passat amb el premi de la darrera edició.

Quim Domene, tot passió

La notícia del titular no pot tapar l’energia cultural que recorre el nostre poble.  Un exemple d’aquesta vitalitat la trobem a l’exposició actual del Marçó que ens aproxima a l’obra de l’artista olotí Quim Domene. Artista plàstic i escultor, al Marçó hi ha penjat una mostra de les seves sèries o grups d’obres unides per un tema. Enlloc de triar colors o pinzells, Domene planifica les seves sèries pensan amb materials i recursos técnics de diversa complexitat, que li permeten combinar pintura, transfers i serigrafies i collage. Domene remarca a Centelles la naturalesa eminentment de tècnica de recursos del seu estil. En l’explicació del diumenge va explicar davant un públic assistent considerable, les seves bases. I com a partir d’uns esbossos va saltant d’obra en obra, fins  que diu prou o encara, creu que se n’hi pot treure més suc. L’obra de l’artista es preocupa bastant per la mirada de l’altre, per a les aparences o cercar el matís en les etiquetes classificadores marcades per la societat. En els tres o quatre grups d’obres hi ha referències critiques a la sort de les persones segons el lloc d’origen, a la diversitat cultural, a les societats utòpiques i a les avantguardes dels grans manifestos transforadors. L’exposició del Marçó és una cita que no us podeu perdre, hi hagi visita guiada o no.


dimarts, 26 d’abril de 2016

POST FIRA D'ART

La fira d’art sembra bones perspectives

Detall de la fira, al voltant de les 8 del matí, quan s'acabava de muntar.
Centelles. Diumenge va ser el dia que paradistes d’antiguitats i productes artístics van prendre els voltants de l’església, per participar de la cinquena edició de la fira sectorial. La cita comercial de la primavera centellenca havia adoptat un nou emplaçament. I tot i certes limitacions en la divulgació de la publicitat, no va ser tan difícil cridar l’atenció de la gent que encreuant aquell punt neuràlgic de la vila hi trobava novetats i feia de crida. Al voltant de setze parades, hi havia molts més antiquaris que artistes. La trobada feia goig i les impressions globals van ser positives. Entre els artistes potser les vendes van ser més minses, però hi van haver contactes i també  sociabilitat que també és important. Cara properes edicions caldrà mirar de remoure la consciència dels artistes que van faltar, assegurant amb certesa, de que si el producte i la seva valoració són raonables, la gent respon. No n’hi ha prou en participar. Els artistes també hi hem de posar de la nostra part, sense trair el nostre credo, per arribar als altres. I és igual si parlem d’artistes de galeristes o rasos.
Si la fira d’art i col·leccionisme redimensionés també la seva identitat, potser podria incorporar la participació d’altres entitats del poble, similarment com passarà amb la ratafia. Tenim un centre d’art amb exposicions i que per aquestes èpoques ja deu estar preparant la convocatòria del Premi Centelles. Si s’aprofités la fira per presentar les edicions noves del Premi, recordar els guanyadors, donaria un relleu diferent. I si es vinculés la fira amb les exposicions i altres ofertes  similars encara millor: ara tenim el museu del Caganer, col·lecció privada de Jordi Sarrate (i amb també el seu fons d’art). I també la col·lecció de fòssils al mateix Marçó, la Sala-Museu de la parròquia i exposicions a Jesús, a les Finestres i al Celler de la NuNu i també a altres llocs (El Racó del Pi exposa obra de Joan Subirà i a Can Moreu també hi ha l’obra del seu pintor).

 Amb tot això és difícil de plantejar, venint d’una fira que encara diumenge, algú confonia amb la dels trastos, i que forma part d’un sector mal tractat en els mercats. Alguna cosa més que un bon emplaçament i programar, cal fer per reactivar el comerç  d’art. Algú avui deia que la música és imprescindible. Però és que les altres arts també tenen el seu valor. I cal que demostrem que és un be que es pot gaudir a casa, a través de peces  originals. 

diumenge, 17 d’abril de 2016

L'ESPAI FIRAL

Prova de foc per a la fira d’art 
  • Falten vuit dies per poder gaudir d’una nova fira d’art. Les coses semblen avançar de manera molt tranquil·la i per això pensava que faltava mostrar l’espai nou on es farà que és part del seu futur encant. Un espai agradable, en qualsevol moment.




Centelles. Aquest dibuix potser no és molt encertat en temes de perspectiva i l’església queda petita. Però era una manera àgil d’explicar, tot i comprimint, l’espai on diumenge vinent es celebrarà la V fira d’art i col·leccionisme. Des de l’organització han fet un canvi de xip important, canviant l’ubicació des d’allà l’Avinguda Rodolf Batlle i apostant per portar els paradistes en un lloc molt més cèntric i engrescador. Ni més ni menys que a la plaça Mn. Xandri, frontal de la zona de la sagrera, que continua cap a la zona que anomenem popularment El Triquet (la zona del costat església) on quan era de terra i pedra grisa, la canalla jugava a bales. Precisament un dels objectes col·leccionables que qui sap si podrem trobar a la fira que enguany arriba a la cinquena edició.
Des del blog ja hem animat algú a participar però ens consta més aviat una certa tebior per preparar obra per aquesta cita. Hi ha moltes coses i  fa mandra. Com si les fires d’art arribessin a un final de cicle. Parlant amb unes amigues artistes que avui han vingut al poble (entre altres coses a veure la fenomenal expo de Domene), coincidien en que el mercat d’art està cremat. A Torelló durant uns anys han fet cada diumenge primer de mes una fira d’aquestes i dissabte, per Sant Jordi fan l’última.
Però això no vol dir que la crisis es contamini, ja que confio en que en el fons de tot, tot depèn de l’actitud i plantejament. A Centelles la fira d’art s’havia convertit en una versió primaveral de la fira del trasto. Ara s’ha intentant seleccionar millor. Però també hi ha la por a no vendre. Seria fenomanal que tot fos més fàcil i alegre. Però les fires d’art o les iniciatives de tipus “expositiu”, almenys per a mi i d’entrada tenen una missió divulgativa i són un bon pretext per preparar obra pensant amb una sortida, no comercial, sino pensant amb un altre genèric i fent algu, digne de sortir de l’estudi. I també treballar l’aspecte d’imatge i distribució. Explorar l’encaix dels preus per un material que per a mi representa un hobby, però per altres és la seva vida per guanyar-se el pa.

L’autor del blog ha preparat una col·lecció de dibuixos. Com que no volia desmuntar els quaderns de dibuix al carrer, he repetit alguns temes amb paper bo, però introduint el gouache com a pintura. Un exercici d’exploració que ha donat resultats engrescadors. El dibuix de la plaça mossen Xandri és del mateix tipus, però aquest esta fet in-situ.